ROLLING BESSONS AL COMPLET

ROLLING BESSONS AL COMPLET

Tornen amb força i temes nous

ROLLING BESSONS són:
Àngel Asensi, baixista; Miquel Asensi, guitarrista i cantant; Ángel Suárez, baterista i Rubén Sarabia, teclista.
------------------------------------------------------------------

lunes, 18 de abril de 2011

SI VOLS SER GUITARRISTA...


















Alguns de vosaltres ens pregunteu qué s'ha de fer per a arribar a tindre una bona tècnica tocant la guitarra. Primerament, no sóc la persona més correcta per a atendre els vostres dubtes, però està clar que després de 27 anys tocant este instrument, algunes coses he aprés. Ahí teniu alguns consells:

1) Per a saber tocar la guitarra, escolteu molts discos. És fonamental. A voltes pensem que tenim clars tots els sons de la guitarra, però a voltes pareixen infinits!

2) No intenteu imitar els vostres ídols. No és per res, però a voltes hi ha grups que tenen dos guitarristes i precisament el menys conegut és l'artista de les sis cordes.

3) No feu només versions. Sempre és millor una creació pròpia que 100 versions. Amb tot el respecte, les bandes que interpreten només temes d'altres bandes, a la fi, pareix que només facen això: tocar el que altres han creat. Però que hi ha dels temes propis, de les composicions que portem dins?

4) No vos desespereu si compreu pedals o guitarres com altres músics i soneu prou diferent. És normal. I també, l'estudi de gravació fa molt. Es tracta de sumar, no de pensar el que ens queda per a arribar a tindre una tècnica perfecta.


5) Hi ha molts guitarristes ... i també moltes tècniques diferents. Trobem músics ràpids (Steve Vai), melòdics (Randy Rhoads), que marquen molt els temps i els ritmes (Tony Iommi), tècnicament molt avançats (Amando de Castro), inigualables (Brian May), però tots diferents. Cadascú destaca per una tècnica diferenciada. No intenteu copiar un procés, arribareu a la tècnica pel camí que més vos afavorisca, és a dir, el vostre propi camí. A voltes volem anar ràpid amb una guitarra elèctrica i després destaquem amb una guitarra acústica.

6)Per a mi, el 70% del so de la guitarra depén de l'amplificador. Atenció amb açò: amb un bon "ampli" sonarem sempre millor, però hi ha que tindre tècnica. Una guitarra mitjanament bona sempre anirà enriquida amb un bon "ampli". Si tenim un roïn amplificador, per molt bona que siga la guitarra, sempre sonarem "tapats".

7) Slash, Eddie Van Halen, Santana, creeu qeu sonarien bé si la resta del grup no els feren destacar? ho dit d'una altra manera: un guitarrista destaca quan la resta de la banda treballa per a ell. I això, a voltes és dur per a la resta de la banda.

8) La tecnologia musical ara és barata, la veritat. Fa 15 anys tot era molt car i als anys '80, tot un privilegi. Però hi ha guitarristes que ara es conformen en sonar bé, és a dir, tindre un ordinador i posar-li qualsevol efecte. Però després en directe, en què queden? en un so despullat, com és natural si abusen dels avanços tècnics.

9) Un guitarrista sempre pensa com a guitarrista. És a dir: una guitarra pot tindre cos en una cançó i sonar en un segon terme. Però eixes ràfegues seran més poderoses que qualsevol "riff" que entre quan no toca o abusant i esclafant els altres instruments. La qualitat ha d'arribar al públic i la qualitat va lligada a l'interés comú.

10) He tingut al sort de saber tocar la guitarra elètrica, l'acústica, l'espanyola, la bandúrria, la mandolina, la llaüt, però on més disfrute és amb l'elèctrica. Podem estirar les notes, fer puntejos desafiants, fer "riffs" per a destacar la força inicial dels temes... però un instrument a soles no val per a res. La guitarra forma part d'un tot i ahí és on han de treballar els músics.

11) Segons la meua opinió, un que vol ser músic ha de començar amb un teclat o amb una guitarra. El teclat no es desafina i a més, té ritmes per a composar. Però la guitarra (espanyola) és universal, pots emportar-te-la on vulgues i tocar amb amics, en festes o en la teua casa, assajant els temes que sempre has volgut interpretar. La guitarra és un món fantàstic de sis cordes on la tècnica, la força, la composició i el desig es deuen escriure en majúscules.

domingo, 17 de abril de 2011

EL PÚBLIC, EL MILLOR QUE TENIM
























Ha passat una setmana del concert i tinc les mateixes bones sensacions que moments després del concert. Vàrem estar tranquils damunt de l'escenari i esta situació ens va fer més forts. Teníem confiança i som afortunats ja que tenim seguidors que ens aplaudeixen, saben apreciar el que fem. No podem demanar més.

Ángel: tot va començar ara fa un any. Tenies il.lusió de ser baterista i mai havies tingut un grup. Tot va canviar i ara portes el ritme de les nostre cançons. Fa 11 anys que ens coneixem... i ara som més amics que mai. Et preocupes per tot. No canvies mai.

Rubén: eres aire pur per a Rolling Bessons. Amb tu, som encara més grup, ja que amb el teu orgue, la música guanya molt i sonem amb més "cos". En pocs mesos has aprés molt, perquè com molt bé dius: "no hi ha coses impossibles, només hi ha reptes a superar".

Els dos sou fidels i seriosos amb el compromís. A més, tenim la sort que ja sabíeu moltes coses del grup i veníeu als nostres concerts.

Acabe este text refernint-me al públic: s'ho passa bé i nosaltres disfrutem amb vosaltres. Sou la part més important. Alguns de vosaltres ens dieu de fer més concerts, també fora d'Ibi. Ho tenim pendent.

Àngel.

APOSTES DOBLES, DOBLES APOSTES
























Rolling Bessons ha pres forma. Un concert sempre és un bateig de foc, sempre. I és necessari que l'escenari dictamine, encara que siga en la primera volta, com ha de ser un grup. Som amics i músics, però el públic veu quatre persones que formen un bloc. I ahí és on entrem nosaltres.

Amb tres treballs discogràfics -que es diu prompte- com "Rock d'Etiqueta", "Projecte Robòtic" i "Rock amb Denominació d'Origen", el públic i la crítica periodística pot fer-se la idea que no estem per a perdre el temps. Tot el contrari, per a guanyar condicions i qualitat. I això es demostra en l'escenari.

Hi ha que evitar els excesos, un dels punts vitals i on cauen molts grups. Hi ha bandes que destaquen molt la guitarra o la bateria. Nosaltres ens igualem -o això pretenem- i tots hem de sonar a un nivel paregut, que no vol dir que en algunes ocasions, un instrument i el seu músic demanen protagonisme.

Rubén i Ángel, sou apostes nostres. Vos demanem la vostra presència al grup durant molts anys. El meu germà i bessó va encertar quan li va reincidir a Angelito que se'n vinguera amb el nostre grup, que tinguera ell les baquetes preparades perquè contàvem amb ell per a ser el baterista. I així ha sigut. A Rubén li vaig comentar el tema de ser l'organista. És un honor que siga el meu alumne, però prompte em superarà.

Apostes dobles, dobles apostes. Els dos apostem per vosaltres, des d'un principi amb un quòrum absolut. I els dos vam apostar individualmente per vosaltres. I este és el resultat: Rolling Bessons, que no és poc.

viernes, 15 de abril de 2011

RETALLS DE PREMSA






























Gràcies al periòdic "Escaparate" i a César Romero per ajudar a la música local i als seus components.

CONFESSIONS D'ÁNGEL SUÁREZ, EL BATERISTA






























Concierto Rolling Bessons 09/04/2011

Al fin se cumplió uno de los deseos más importantes de mi vida, algo que parecía impensable en estos tiempos tan difíciles que nos está tocando vivir...
Si me dicen hace un año que estaría encima de un escenario tocando la batería, no lo hubiera creído, parecía imposible pero no lo fue, allí estaba yo, acompañado de muy buenos amigos y disfrutando del momento...

Todo empezó en la semana santa del pasado año, habíamos quedado para cenar en la caseta de unos amigos, y de camino en el coche escuchábamos esas canciones que tanto nos gustan, no recuerdo el motivo exacto, pero un comentario mío sobre mi pasión por la música y como me hubiera gustado tocar en un grupo, hizo saltar las alarmas de mis compañeros de viaje, las palabras exactas fueron: "si te compras la batería, ya tienes grupo..."
...vaya, esto si que no me lo esperaba, creo que no tardé mucho en reaccionar y dije, trato hecho!

Mira que bien!, la cosa tenía muy buena pinta, pero la realidad era otra bien distinta..., mi situación económica no pasaba por muy buen momento, pero gracias al esfuerzo y ayuda de mis colegas en esta aventura, pude comprarme mi primera batería...
Llevaba semanas buscando algo bueno, bonito y barato, pero no terminaba por decidirme, lo que me gustaba no me lo podía permitir, (además como era para empezar a practicar tampoco hacía falta nada fuera de serie...) y lo que me podía permitir era de una calidad pésima..., hasta que un día sonó la campana, un compañero de Miquel vendía una de segunda mano a muy buen precio, tuvo el detalle de traerla hasta Ibi, montarla, afinarla y dejar que la probara, y en ese preciso instante me enamoré de ella..., a la emoción del momento se sumaron los instrumentos de Ángel y Miquel y así tuvimos nuestro primer ensayo...

Quedábamos una tarde a la semana para tocar juntos, todo improvisación y muchas ganas de disfrutar, incluso de ahí ya ha salido un tema que hicimos en el directo,(Ya basta!)
Tenía la suerte de contar con una poca experiencia en esto de la percusión, pero no era suficiente, esto de estar en un grupo es una cosa seria y hay que estar a la altura de las circunstancias, así que me lié la manta a la cabeza e ingresé en "LA PRESTIGIOSA ESCUELA DE PERCUSIÓN DE LA NUCIA"
Llevo mucho aprendido, pero me queda aún más...

Pasaron los días, las semanas y los meses, después de muchos viajes, muchos ensayos y muchos nervios, llega el gran día...
El día donde tenía que demostrar que no estaba ahí por capricho, sino por convicción..., la convicción de creer en el proyecto, en el grupo y en la gente que lo compone...
Menudo reto!, sobre todo para mi, tengo pánico escénico y eso es algo que no se puede controlar...
Esa misma mañana me puse en marcha no muy temprano, no había dormido mucho y ya me levanté con cansancio..., cuando conducía de camino a Ibi no dejaba de pensar en el concierto, le daba mil vueltas a todos los detalles en mi cabeza...
Aunque el concierto estaba programado a las 23 horas, habíamos quedado para montar y hacer la prueba de sonido a las 17 horas.
La prueba salió genial, esto me hizo relajarme un poco las horas previas por que estaba muy tenso...
Y que decir del concierto, aunque no lo imaginaba pude disfrutarlo muchísimo, la tensión se palpaba en el ambiente pero me concentré en hacerlo lo mejor posible y estoy muy contento con el resultado, el calor del público nos elevó la moral a todos y sus aplausos nos recargaban las pilas para dar lo mejor de nosotros mismos en cada tema...
GRACIAS a tod@s los que nos acompañasteis esa noche, sin vosotr@s no hubiera sido posible...

Conozco a los hermanos Asensi hace más de once años, hemos sido compañeros de trabajo y esto derivó en una amistad que aún hoy perdura, por suerte!
No me olvido de Rubén Sarabia, ese compañero del grupo que con su buen hacer, su compromiso y su trabajo, nos ha acompañado en esta aventura musical, gracias por tu compañía, encantado de conocerte amigo!
Gracias Ángel y Miquel, Miquel y Ángel, esos pedazo de artistas, de amigos, de compañeros...
Gracias por vuestra paciencia conmigo desde el principio...
Gracias por vuestra ayuda en los buenos pero sobre todo en los malos momentos...
Gracias por entender la música de la misma manera que yo, con pasión...
Gracias, gracias, gracias...

Saludos y larga vida al rock and roll!!!

FOTOGRAFIA AMB MISTERI






No sabem la raó, però la veritat és que damunt de l'escenari no ho vam vore. Però si vos fixeu, apareix un fum, una boira ahí a la part dreta. No sabem si estem davant d'un efecte paranormal o alguna cosa, però és curiosa la imatge. Si algún sap la resposta, que ens ho diga.

PASSIÓ PER LES SIS CORDES




Un moment fantàstic. Passió per les sis cordes. Gràcies per descobrir-nos grups com Queen o Deep Purple en el seu moment.

miércoles, 13 de abril de 2011




Vos deixem este "regalet". Pep Coloma i María Reig cantant amb els Rolling Bessons. I és que "La Manta al Coll" és tot un clàssic.

martes, 12 de abril de 2011

CRÓNICA DEL CONCERT





Salutacions a tots. Gràcies als assistents per vindre a la presentació d'este nou treball discogràfic amb el títol de "Rock amb Denominació d'Origen". Vora 90 minuts per a interpretar les nostres cançons d'este CD com també de l'anterior,
anomenat "Rock d'Etiqueta". No poden faltar tampoc les versions: "Eye Of The Tiger", "Hold The Line", Another One Bites the Dust",... que sabem que vos agraden. Un concert important, sobretot, per a Ángel Suárez i Rubén Sarabia, que van debutar com a baterista i teclista respectivament.

El primer tema va ser "El Tren", una composició que en directe sona atronadora. Seguidament "Rock al teu costat", "Quin Prestigi?", "Dime quién soy yo" i unes versiones. A continuació, un dels temes estrela de l'últim CD y de tota la nit: "T'Estime (María)", una composició dolça dedicada a María Asensi Bordera, la filla d'Àngel i la perleta del grup. 70 bengales li van donar la benvinguda al món de la música a este angelet de només un any i quatre mesos. Sa mare la va portar a l'escenari i el públic va mostrar la seua gratitud amb forts aplaudiments.

A poc a poc van anar sonant temes clàssics de la banda com "Aire Pur", "No Abandones" juntament amb altres més nous com ara "Buscar-te" i també era el moment de donar a conéixer temes no gravats pels Rolling però rescatats de l'experiència musical d'Àngel i Miquel com ara "Sis Raons", "Junts de Nou" i el nou tema titulat "Ya Basta", composat pels bessons i Ángel Suárez.

Una versió de "La Manta al coll", amb la presència a l'escenari de Pep Coloma i María Reig Satoca va tancar el concert. Fins la pròxima, amics.

CRÓNICA DEL CONCERT

Salutacions a tots. Gràcies als assistents per vindre a la presentació d'este nou treball discogràfic amb el títol de "Rock amb Denominació d'Origen". Vora 90 minuts les nostres cançons d'este CD com també de l'anterior, anomenat "Rock d'Etiqueta". No poden faltar tampoc les versions: "Eye Of The Tiger", "Hold The Line", Another One Bites the Dust",... que sabem que vos agraden. Un concert important, sobretot, per a Ángel Suárez i Rubén Sarabia, que van debutar com a baterista i teclista respectivament.

El primer tema va ser "El Tren", una composició que en directe sona atronadora. Seguidament "Rock al teu costat", "Quin Prestigi?", "Dime quién soy yo" i unes versiones. A continuació, un dels temes estrela de l'últim CD y de tota la nit: "T'Estime (María)", una composició dolça dedicada a María Asensi Bordera, la filla d'Àngel i la perleta del grup. 70 bengales li van donar la benvinguda al món de la música a este angelet de només un any i quatre mesos. Sa mare la va portar a l'escenari i el públic va mostrar la seua gratitud amb forts aplaudiments.

A poc a poc van anar sonant temes clàssics de la banda com "Aire Pur", "No Abandones" juntament amb altres més nous com ara "Buscar-te" i també era el moment de donar a conéixer temes no gravats pels Rolling però rescatats de l'experiència musical d'Àngel i Miquel com ara "Sis Raons", "Junts de Nou" i el nou tema titulat "Ya Basta", composat pels bessons i Ángel Suárez.

Una versió de "La Manta al coll", amb la presència a l'escenari de Pep Coloma i María Reig Satoca va tancar el concert. Fins la pròxima, amics.

martes, 5 de abril de 2011

QUI ÉS QUI: RUBÉN SARABIA, EL TECLISTA.

 
 
 

 

Rubén Sarabia és el nou teclista del grup. És un dels esportistes més coneguts d'Ibi i ara també està dins del món de la música. Molt amic dels seus amics, li apassiona la música tranquila però de qualitat. Amant de les melodies i de ritmes pausats, pensa que el rock és una gran manifestació artística. Totes les variants són bones, el que hi ha que fer és escollir el moment perfecte.

Rubén assegura: "les composicions amb teclat tenen bona sonoritat i més encara, una classe tremenda. Sempre m'he fixat amb este instrument, que mai resta efectivitat ni a la guitarra, ni al baix ni a la bateria. El teclat és autònom de tots ells i sempre està ahí. Estime el piano, estime els efectes 'pads', estime este instrument".

Miquel Asensi li va telefonar no fa molt de temps. Volia incorporar-lo al grup. Era coneixedor que Rubén estimava estes tecles. Ara, "Iron Man" com és conegut puja als escenaris. Però no per a arreplegar copes o medalles... ara se centra en la música. "Els bessons són especials. M'agraden moltíssim les seues composicions. En valencià... la suavitat dels temes, el concepte clàssic de rock que respecten i mantenen. Estic agraït d'entrar en este grup", comenta Rubén.

Àngel Asensi també el valora: "Rubén és un geni, una persona molt seriosa amb els temes que porta per davant. Li dona classe al grup i és emotiu. Escolta temes com ara 'Per Sempre' o 'Sis Raons' i disfruta més sentint-los que tocant. És un gran fixatge".

Rubén ara espera debutar. Mai ha estat en cap grup musical, però considera que no hi ha res impossible. En tot cas, només camins llargs.

lunes, 4 de abril de 2011

TOT PREPARAT PER AL CONCERT DEL 9 'ABRIL

Ahí estarem. El dissabte 9 d'abril presentem el nou CD, "Rock amb Denominació d'Origen" i és especial per a nosa

ltres quatre. Àngel Asensi i Miquel Asensi estarem acompanyats per primera volta per Rubén Sarabia en els teclats i Ángel Suárez en la bateria. Intentarem que el concert siga més que una cimera musical, que també fem una festa d'amics. Eixe és l'objectiu pel que treballem durant tots els assajos.

Queda el temps just per a ultimar les coses i també per a donar les gràcies. A tots vosaltres, que vos preocupeu per la música però sobretot, valoreu que es conserve l'amistat. Els "Rolling Bessons" estem agraïts a totes les persones que feu les coses perquè vos naixen, vosaltres sou persones amb denominació d'origen.

Dissabte a les 23:00 hores en la cafeteria del centre cultural d'Ibi trobareu quatre amics damunt l'escenari. I nosaltres comprovarem la vostra força. Gràcies i ànim!