ROLLING BESSONS AL COMPLET

ROLLING BESSONS AL COMPLET

Tornen amb força i temes nous

ROLLING BESSONS són:
Àngel Asensi, baixista; Miquel Asensi, guitarrista i cantant; Ángel Suárez, baterista i Rubén Sarabia, teclista.
------------------------------------------------------------------

lunes, 7 de noviembre de 2011

EL DIRECTE DELS ROLLING BESSONS

Afortunadament, puc dir que he anat a tots els concerts dels Rolling. I, creu-me, no me'n puc perdre cap. A l'escenari es nota que són amics. Rubén Sarabia (teclista)i Ángel Suárez (baterista) li oferixen a este grup notes innovadores sempre.

I l'última volta que hem pogut disfrutar d'ells ha sigut al K-10. Allí me'ls vaig trobar. Com sempre, saludant primerament al públic per a donar calor en l'actuació. I eixos bessons... evitant el protagonisme a favor d'un espectacle que considere que, com a mínim, s'ha de vore una volta en la vida.












"Sis Raons" encentava el seu recital. Una composició que sona amb classe, que quasi no té guitarra, on destaca el conjunt de baix-teclat-bateria i veu. Per cert, Miquel, gràcies pel teu registre. No passa desapercebut.










"Quin Prestigi?" focalitza l'atenció cap a Rubén Sarabia. Amb una simbiosi entre rock clàssic i un teclat simfònic, és un dels temes estrela del seu disc "Rock amb Denominació d'Origen". No la deixeu de tocar, amics.

Amb la primera nota del tema "T'estime (María)", ja hi ha certa predisposició a escoltar-lo amb atenció. Vos avise: un tema molt especial per als germans. La raó només hi ha que trobar-la en una xiqueta molt menuda que, en ocasions, està en els concert d'esta formació. Amb només 23 mesos de vida ha aconseguit estar present en totes les actuacions en forma de dedicatòria. I del seu pare, Àngel,què vos he de dir... concentrat en cada nota, treballant en les línies de baix, creant, en definitiva, un somni totalment real.








La presència de "Rock al teu costat" en el "set list" ens obliga a fer una sèrie de conclusions: 1) en directe, este tema sona més fort que quan el van registrar. 2) Rubén aconsegueix donar unitat des dels teclats. 3) Ángel Suárez treballa el ritme que ha de tindre la cançó. 4) El baix sona molt anglés, Àngel dóna "cos" a la interpretació. 5) Enhorabona per allargar este tema en directe. Porta dos puntejos de Miquel, que sé que atrauen l'atenció d'un públic educat, atent i amb predisposició.

I molts altres temes que van interpretar els nostres amics dels Rolling. Un poc més de 90 minuts on inclouen, com no, el seu "show" particular amb improvisacions amb el públic i també per a recordar antics èxits. No només estic referint-me a "Eye of the Tiger", "We Will Rock You" o "For ever Young". Parlem de la recuperació del folclorisme més nostre, eixe que recordem amb "La Manta al coll". Eixos temes que els nostres iaios ens cantaven perquè precisament els seus avantpassats els ho recordaven.

Esperem que pròximament feu alguna cosa. Els bessons sou els únics d'Ibi que canteu en la nostra llengua amb regularitat. I ho feu des de... 1992, amb altre nom, amb altra formació, però amb intensitat. I quins tresors heu trobat amb Rubén i Ángel Suárez. Es nota que estan devanits amb vosaltres. I eixes coses, amics, no s'han de perdre ni tenen preu.

Signat: "EL GENET NOCTURN".

jueves, 3 de noviembre de 2011

NOU CONCERT DELS ROLLING BESSONS

Àngel Suárez, Rubén Sarabia, Àngel Asensi i Miquel Asensi tenim el plaer de comunicar-vos que de nou, hi ha concert. És este divendres, 4 de novembre, a les 23:00 hores, en el K-10 d'Ibi. Si voleu, allí ens trobareu, interpretant cançons originals del nostre grup.

Els directes són molt importants. No només pel fet de disfrutar de la música en viu, també per l'ambient, per poder saludar-nos de nou tots i intentar estar a gust amb vosaltres, el nostre públic.

Gràcies a tots per estar ahí. És el més important, el nostre objectiu. Vos esperem divendres, al k-10 (antic Café Cinema d'Ibi.




lunes, 24 de octubre de 2011

GRÀCIES, AMICS DE BABILÓN

Qué bé ho vam passar divendres amb tots vosaltres. De veritat, quin públic més agraït i quina nit més bona i saborosa en tots els sentits.

La primera cançó que vam interpretar s'anomena "Sis Raons". És un dels temes preferits pel nostre teclista, Rubén Sarabia. És melòdica i el piano té molta presència. I com ens van emocionar els primers aplaudiments quan Ángel Suárez, el baterista, va fer sonar el seu instrument per primera volta durant tota la nit.

Àngel al baix i Miquel a la guitarra també es van unir en esta composició, 100% en valencià i 100% Rolling Bessons.

Després, vam tocar el tema "T'estime (María)", amb una resposta de públic que ens va ajudar a passar-ho bé i a concentrar-nos encara més. Una interpretació més simfònica de la mà de Rubén Sarabia i més pausada gràcies a Ángel Suárez. Tema central en la nostra discografia pel que suposa als germans -i bessons- Miquel i Àngel Asensi.

I com no, la improvisació és important, vital en un grup. Vam conéixer només una hora abans al grup de música de cambra "Tres Drets", arribats des de la Vall d'Uxó. I sense assaig previ, ens vam fer avant i tots junts (dos fagots, un violí, un baix, una bateria, un teclat i la veu) vam improvisar esta composició.

Molt bé. I el públic... qué dir-vos.... sou excepcionals. Tot un exemple per a nosaltres des de l'escenari. Sou grans i molt agraïts.

Fins la pròxima, amics de Babilón!!!!

viernes, 21 de octubre de 2011

ACTUACIÓ AMB ELS AMICS DE BABILÓN

Divendres 21 d'octubre se celebra a Ibi la gal.la benéfica de l'Associació Babilón. Tot un exemple de solidaritat i de treball ben fet. Volem agrair el fet que ens hagen donat l'oportunitat de compartir escenari amb ells.

El nostre grup interpretarà una cançó durant esta festa. Gràcies, Babilón, per ser un exemple a imitar en tots els sentits.

Lloc: Teatre Río.
Hora: 21:30 hores.
No faltes. Gràcies.

viernes, 7 de octubre de 2011

DE NOU, A L'ESTUDI





Qué fort! Els Rolling Bessons tornen a l'estudi. I ho fan, per primera volta, amb la nova formació al complet, amb Rubén Sarabia als teclats i Àngel Suàrez a la bateria.

El grup ja té tot el registre complet. 8 temes nous, que sonen amb força i pel que pogut escoltar, amb molta guitarra. I és que Miquel no pot oblidar -i que bé que fa- les influències que reb del rock anglés. I com no, de Brian May, considerat com el més brillant per part del guitarrista.













D'Àngel vos puc avançar que segueix donant-li forma a les línies de baix, que també tenen molta presència. I que cada volta està més compenetrat amb el seu amic Rubén Sarabia. El teclat i el baix han d'anar junts, però amb capacitats creatives diferents per a intentar no caure en repeticions.










Àngel Suárez segueix progressant. I atenció, perquè m'han comentat que durant el registre d'estes noves cançons, no es va confondre pràcticament mai. Apoderat d'una magnífica bateria per a l'ocasió i 12 micròfons al seu abast, segueix el camí que va encetar ara fa 14 mesos. I atenció perquè el so de la caixa i del bombo poden sorprendre a més d'un.







Rubén Sarabia és un actiu del grup. I de quina manera. Amb el so de teclat clàssic o amb els "pads", el membre més "pop" del grup resorgeix amb força. Un "Iron Man" que es "rocketja" a poc a poc.










8 temes nous, tots originals. 7 cantants en valencià i un, en castellà.
"Rolling Bessons", "No hi ha demà", "Sempre em quedaràs tu", "El futur no està escrit 2011", "Ya Basta", "Pare el Temps", "Els Vampirs" i "És un miracle" estan quasi llestos. Només queda la remasterització final.

Vos el recomane. Està treballat des de la primera fins l'última nota. Tots els versos encaixats com ells saben i creuen que poden agradar. Evidentment, són humans i les errades són inevitables. Però els Rolling tornen amb més força, amb més rock i també, més bessons que mai.

Signat: el genet nocturne.

lunes, 1 de agosto de 2011

CONCERT DEL KIOSKET 30 JULIOL DE 2011








Primerament, el grup vol donar les gràcies per anar al concert.
Tot i que les previsions metereològiques eren bones, la veritat és que eixa mateixa vesprada, un poc de "pluja" podia anunciar fred i alguna cosa més, però afortunadament tot va eixir com era necessari.

Poques el grup ha tocat damunt d'uns taburets, com en esta ocasió, però si el públic està sopant, s'ha de respectar eixe "descans" voluntari i compartir/disfrutar amb tots d'esta nova actuació.

Quan un dels bessons (en esta ocasió Àngel) va anunciar el concert, els llums es van sincronitzar amb el tema "Aire Pur". El grup recorda de des l'escenari que les relacions amoroses són sempre vàlides, en els bons moments, en els roïns i també durant els dubtes. Una reflexió feta de manera suau que agrada i molt a Rubén Sarabia, teclista del grup.

De seguida, "Sis Raons" ja sonava pels bafles. Una cançó que encara no han fet pública en cap CD com a Rolling Bessons, però és molt especial per als dos bessons.

Seguidament, vam anar interpretant temes com ara "El Tren" (el classisisme de la formació es pot comprovar i disfrutar amb este tema, "No Abandones" o "Quin Prestigi?".

Amb un concert dels Rolling es poden disfrutar també de sorpreses o readaptacions. Com per exemple, amb el tema "Dime quién soy yo" o "Busco un Sueño Mejor". Eixa nit van sonar en valencià, el grup ho va decidir així per a fer les coses de diferent manera sense pedre l'essència.

"Rock al teu Costat" segueix sonant potent. Basada amb una guitarra amb molt de 'delai' i una línia de baix molt contundent, encertada i amb molt de cos, els Rolling aconsegueixen introduir-se en les atmosferes on volen arribar. Allarguen este tema en directe per a disfrutar de "puntejos" reiterats... que busquen, precisament, la connexió amb el públic... en directe, este tema, pareix un made in Germany (recordant a Kay Hansen, per exemple).

"Another One Bites the Dust" és un dels moments més esperats i el públic ben bé que ho va sabent. El grup no mira de reull als "Queen", autors del tema... és que fins i tot, desde la distància, els recorden amb classe. El públic coretja eixe "deeero", on Miquel no intenta imitar a Freddie Mercury en cap moment,... però sí recordar-lo. Un tema molt viu i una interpretació desitjada en directe i que desperta el sentiment de "rock d'estadi" original, traduït a qualsevol plaça, pub o escenari.

Durant este tema, Ángel (baterista de la banda), va interpretar el seu "solo". No vaig a dir que té els mateixos coneixements que Ian Paice, Cozy Powell, Taylor o Hermes Calabria... però sap on està i el que ha de fer. Ell ha escoltat infinitats de treballs discogràfics en directe i sap que els seus companys i públic li demanen una interpretació en solitari. Minuts i mig de glòria... i de passió, de rock... que recorden els clàssics. Valent, Ángel, eres valent...

Miquel també va tindre el seu moment. Amb la seua Yamaha (no he vist a cap grup amb eixe model de guitarra, ni amateur ni professional), també va fer un "solo". Brian May és el seu ídol... i ell intenta recordar-lo. "Brigthon Rock" és una peça mestra que la trobem al disc britànic "Sheer Heart Attack", de 1974. Miquel, amb només una distorsió Marshall i un delai Ibanez, provoca sensacions. Sentiments amb notes repetides que compaginen rock amb acords, rifs i puntejos. Gràcies, Brian. Gràcies, Miquel.

A la fi, la tradició i el rock, de la mà i unint veus. "La Manta al Coll" va fer que 8 ó 9 persones pujaren a l'escenari... improvisant folcklore i una base sòlida de rock. L'objectiu és clar: apropar-se al seu públic.

"Eye of the Tiger", tema composat per "Survivor" i que trobem també a la banda sonora de Rocky composada, anunciava que el concert s'acabava. I ho van fer a ritme de rock, amb un troç final allargat per a disfrutar del pad, de la distorsió, de la caixa de la bateria i d'una línia de baix que, si per mi depén, encantat que haguera sonat a 10 quilòmetres de distància.

Gràcies Rolling Bessons.
Signat: El Jinete Nocturno.

lunes, 18 de julio de 2011

ENTREVISTA AMB RUBÉN SARABIA

Entrevistar a Rubén Sarabia és ben fàcil: només hi ha que escoltar-lo. Això sí, a voltes pensa massa, però és una qüestió que només ho entenen les persones amb talent. Ens espera en un restaurant d'Ibi. Ell demana un esguit de fruites, verdures i per descomptat, aigua per a beure. Rubén és teclista dels Rolling Bessons, un atleta d'èlit, una llegenda del bàsquet.... i un amic.

Pregunten els 'Rolling Bessons': Rubén, les persones que teniu classe, com ho feu?

Rubén Sarabia: bo, hauríem de debatre primerament si jo tinc classe o...

Rolling Bessons: la tens.

Rubén Sarabia: ... tindre classe és sinònim de respecte cap a totes les regles, t'agraden o no. Tindre classe vol dir que hi ha que tindre en compte molts factors. Per exemple, ara estem sopant... tindre classe vol dir.. respectar fins el cuiner.

Pregunta: l'home és un llop per a l'home, com ens ensenyaven en filosofia?

Resposta: la natura és honesta amb cadascun, no haurien d'haver problemes... només els justos, que no en son pocs. Però no podem ser un factor desequilibrant i esperar a vore com les coses cauen o van malament...la natura és bona amb tu.

















Pregunta: la ment i el cos.... poden anar junts? poden estar sanejats els dos a la volta?

Resposta: totalment. Eixe és el camí que s'ha de seguir... si pots, durant tota la vida. Un dia és complet quan treballes la ment, el cos, la teua productivitat.. i també dones amor a algú.

Pregunta: qué vol dir ser un 'Iron Man' ?

Resposta: és una declaració de principis. Una barreja de molts elements... la sort, la família, els amics, és l'esport orientat a millorar en la vida.


















Pregunta: qui hi ha darrere d'un Iron Man?

Resposta: hi ha moltes persones. A Suïssa faig fer 180 quilòmetres en bici, 4 nadant i 42 corrent. Però tenia el suport de moltes persones que m'espentaven sense estar precisament allí.















Pregunta: destaca 5 personatges històrics que vulgues.

Resposta: Malcom X, Mohammed Alí, Nelson Mandela, Michael Jordan i Mijail Gorbatxov.

Pregunta: creus en el matrimoni?

Resposta: clar. El matrimoni és... el moment que arribes a trobar a algú del qual et sents tant orgullós que vols passar tots els dies de la teua vida amb ell. Totes tenim a eixa persona, però el que ens falta és la paciència per a trobar-la.

Pregunta: subratlla algun dels teus defectes.

Resposta: en tinc molts. Un, que igual estic en massa coses a la volta.

Pregunta: creus en la reencarnació?

Resposta: no.

Pregunta: però si existira, en qui et reencarnaries?

Resposta: en una persona millor de la que sóc jo.

Pregunta: 'la felicitat està en el camí i no en la meta'.

Resposta: dediquem massa temps per a pensar en la meta. Sempre tenim massa en compte quan arribem, però el temps passa i creuar la meta és important, però minúscul davant del respecte de tot l'esforç que has fet pel camí.













Pregunta: realment, en esport, sempre s'aplica un principi... que precisament algú va llevar l'última part de la frase. "L'important és participar... per a guanyar".

Resposta: important és ser dinànim per a viure, no ser estàtic, conéixer gent, participar en tot.

Pregunta: qué és l'amor?

Resposta: un sentiment i un patiment. Un sentiment, claríssimament.

Pregunta: quins són els teus llibres preferits?

Resposta: "Los renglones torcidos de Dios" (Paulo Coelo), "Verónica decide morir", "El Alquimista",...

Pregunta: grups musicals preferits.

Resposta: "Habitación Roja", "Cristian", "Keane",...

Pregunta: creus en l'horòscop?

Resposta: no. Mai ho he fet.

Pregunta: qué és el primer en el que et fixes d'una dona?

Resposta: en el parlar.

Pregunta: i si la veus de lluny i no pots parlar?

Resposta: jejejejejeje....

Pregunta: descobrir món sempre és apassionant. T'agrada viatjar?

Resposta: Suïsa, França, Portugal, Anglaterra, Suècia, Itàlia,... resposta donada ja.

Pregunta: t'agrada donar consells?

Resposta: no.

Pregunta: eres supersticiós?

Resposta: no.

Pregunta: qué és el que canviaries de món?

Resposta: hi ha massa preocupacions i no tenim tems per a viure. Per millorar les coses, pareix que posem problemes. No s'ha de perdre mai el respecte. Sempre sumar, mai restar.

Pregunta: es pot arreglar el món?

Resposta: clar que sí. Per exemple, tot l'armament controlat per l'estat. El pressupost militar reduït, més faena social.

Pregunta: et consideres optimista?

Resposta: massa... pense.

Pregunta: per què vas entrar a formar part del grup 'Rolling Bessons' ?

Resposta: un oferiment, una proposta que sempre m'ha fet il.lusió. Sempre (pero no ho feia públic) m'ha agradat la idea de ser teclista d'una formació musical seriosa.

Pregunta: l'abstinència és el millor mètode conceptiu?

Resposta: eh.... pregunta-li-ho a A.C.Green (ex jugador de los Angeles Lakers). ... Eh..... evidentment, sí.

Rolling Bessons: gràcies Rubén per este temps. Quina coincidència... 'Rolling Bessons' tenen com inicials... RB. Rubén Sarabia, també.

Rubén Sarabia: les casualitats no existeixen. No vaig a parlar ara de coordenades espai-temps... però estavem destinats a tot açò. Gràcies i fins prompte.

Rolling Bessons: gràcies Rubén.

CONCERT DEL DIA 30 DE JULIOL

De nou, els Rolling Bessons estarem damunt dels escenaris. I ho farem, per a celebrar el 25 aniversari del Kiosket. Actuarem a partir de les 20:30 hores juntament amb el grup Sinpauxa (d'Alcoi). Vos esperem allí. La música en directe és un plaer, almenys així ho entenem nosaltres. Gràcies a tots i vos esperem a Ibi, al Kiosket.





martes, 14 de junio de 2011

CONCERT "ROCK EN VALENCIÀ" A CASTALLA

Bona nit la que els "Rolling Bessons" i el grup local "Aigua Llimó" van compartir al pub Matarile Rile Rock de Castalla. Un lloc on es respira rock per tots els racons i que afortunadament estava ple de persones que volien seguir disfrutant -o descobrir- a estes dos formacions que canten en valencià.




Primerament, van actuar els músics arribats d'Ibi. I ho van fer com els clàssics, obrint el concert amb "El Tren", el primer tema del seu nou CD, "Rock amb Denominació d'Origen". Rubén Sarabia als teclats, Ángel Suárez a la bateria, Àngel Asensi al baix i les veus i Miquel Asensi, cantant principal i guitarra.





Després van recuperar el tema "Rock al teu Costat", que van decidir allargar els puntejos perquè, consideren que el rock en directe té eixes coses, la possibilitat d'escoltar noves versions sense perdre l'essència.

Com a curiositat, el grup va presentar a un desconegut -fins eixe moment- Warren Campbell. És un jove anglés amb el que cantaren dos clàssics de la música: "Every Breath You Take" -The Police- i "Knockin' on Heavens Door", de Bob Dylan, una cover coneguda a nivell planetari gràcies a les mans de Slash i a la veu d'Axl Rose.

"Quin Prestigi?", "T'Estime (María)", "Per Sempre"... composicions originàries d'estos Rolling Bessons que segueixen promocionant la música en valencià. Àngel Suárez comenta: "la música en valencià és molt curiosa. Hi ha rock en anglés, en francés, italià, rus,... i nosaltres no som una excepció. Ens agrada allò d'arribar a un local i disfrutar des d'un principi, inclús afinant o fent les proves de so".










Rubén Sarabia assegura: "el món de la música té moltes coses en comú amb l'esport, per exemple. L'esforç, la capacitat de superar situacions com ara un roïn so en directe, no abandonar mai, seguir ahí. En este xicotet 'tour' que estem fent, som conscients que hi ha persones amants de la música en la nostra llengua. I nosaltres estem ahí, en l'escenari, disfrutant com ells gaudeixen des de l'altra part".

A la fi de l'actuació, els dos grups junts van interpretar el clàssic de "La Manta al Coll". Àngel Asensi ho explica: "les dos formacions musicals juntes. Una versió amb guitarres distorsionades i amb xaramita inclosa. Un con comiat... però serà fins prompte. Volem tornar a repetir! La música sempre ha de fer fort a les persones i sumar entre tots. Eixe és el missatge que volem transmetre: podem ser feliços tots junts... a un escenari o en casa... cantant temes que els nostres pares i iaios ens ensenyaven en el seu dia. Això sí: amb el rock per davant".















Miquel Asensi explica les seues idees: "ens agrada tocar a Castalla. Feia 7 ó 8 anys que no ho feiem, però és molt positiu tornar a estar terra, la qual va vore nàixer alguns dels nostres avantpassats. Ens agrada la música. Els components dels 'Rolling Bessons' estem molt a gust amb esta formació. A més, Ángel Suárez és un gran tècnic. Hi ha banda per a molts anys".

Els Rolling donen les gràcies a Kiko -gerent del pub- i als components de la formació "Aigua Llimó" per estar junts.. amb el rock per davant... i si és en valencià, millor que millor.

lunes, 13 de junio de 2011

CONCERT DE LA TROBADA

Per als Rolling Bessons és tot un honor poder interpretar les nostres composicions en valencià en un dia tan assenyalat. Estem molt contents de participar en este acte, en la XXIV Trobada d'escoles pel valencià i a més fer-ho a Ibi, el poble que ens ha vist nàixer i créixer.

Durant la prova de so ens ho vam passar de categoria. Moltes persones pensaven que este moment era ja el de l'actuació.






Però vam tindre també la sort de poder actuar ben tancada la nit. Gràcies a tots, a l'organització i a l'altre grup, Ruràlia Urbana.



miércoles, 25 de mayo de 2011

NOUS CONCERTS






















Els Rolling Bessons vos comuniquem que tenim noves actuacions previstes per al pròxim mes de juny. Només queden per definir algun dels aspectes tècnics, però els dos concerts se celebrararan a la Foia de Castalla.

En el moment que tot estiga aclarit i amb les dades exactes (pràcticament tot està tancat) vos ho comunicarem.

Gràcies per estar ahí i pel vostre suport. Salutacions des del món del Rock.

CRÍTICA DE "ROCK AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN" PER TONI CANO, PERIODISTA.























Els germans Asensi tornen a la càrrega. Rolling Bessons acaba d’editar el seu tercer treball (comptant "Projecte Robòtic", anomentat "Rock amb denominació d’origen", una nova mostra de l’ofici que atresoren després de molts anys en este dur i desagraït món de la música (Miquel i Àngel ja han liderat de ben joves altres projectes de l’escena local).

Amb una producció més que digna, el treball inclou huit cançons i un regal: el seu anterior treball, l’EP Projecte robòtic (2010), que conté cinc cançons més. Són temes de rock on el grup no amaga les seues influències (Queen, per exemple). Lletres intenses i lúcides -“Quin prestigi?”-, emotives i familiars –“T’estime (María)”- i, en general, experiències vitals. A més, en este disc els Asensi recuperen un vell i curiosíssim tema, “Las mariposas”.


Des de les comarques del sud i amb el seu rock clàssic d’estil anglosaxó (ells l’anomenen “rock d’etiqueta”), fins i tot, en algun moment, èpic –però sense arribar a l’stadium rock-, Rolling Bessons ocupen probablement un buit en el panorama rock del País Valencià. No han inventat res de nou, però, caram, algú ho ha fet en els últims 20 anys?

Antoni J. Cano. Periodista.

lunes, 16 de mayo de 2011

CRÒNICA DEL CONCERT EN EL BLACK ROSE, 13/05/2011
























Hola a tots, gràcies per compartir amb nosaltres música, cançons, puntejos, "solos" de bateria, de guitarra i sobretot, bon ambient.
Vam començar l'actuació amb el tema "El tren", la primera cançó del nostre
últim treball, "Rock amb Denominació d'Origen". Sabem que a molts de vosaltres vos agrada la nostra part més rock... ( a nosaltres també).

Després vam seguir interpretant temes del nostre últim CD com ara "Quin prestigi?", "T'estime (María)", "Per Sempre" i vam recuperar/recordar altres temes del CD "Rock d'Etiqueta": "Rock al teu costat", "Dime quién soy yo", "Aire Pur", "No abandones" o "Busco un sueño mejor".

Una bona nit d'entreteniment que, recordem, fixada en un divendres 13... però que va acabar amb dissabte 14 per evitar possibles "supersticions".

En tot moment es podia disfrutar del bon ambient. Per a nosaltres, el rock és un estil molt noble i amb moltes variants -cançons lentes, ràpides, accelerades, íntimes, lentes- i també per a fer versions. Ahí va quedar per al record un tema que interpretàrem d'un artista internacional i molt reconegut que mantindrem en anomimat (per si de cas) i el nostre tradicional i estimat "La manta al coll".

Per acabar, el "Kambo" va oferir una mostra de la seua potència vocal i va interpretar una "balada" molt especial... tot improvisat però amb molt bon regust per a nosaltres.

Donar-vos les gràcies per la vostra assistència. Rolling Bessons seguim apostant per fer cançons pròpies, per donar a conéixer composicions originals en valencià i per a tots. En els escenaris ens trobareu. Gràcies.

martes, 10 de mayo de 2011

CONCERT DEL DIVENDRES DIA 13 DE MAIG






Tenim el plaer de recordar-vos que el concert serà divendres 13 (quin dia), a les 23:30 hores en el Black Rose d'Ibi. Vos esperem allí. Llarga vida als Rolling Bessons i al Rock and Roll!!!

viernes, 6 de mayo de 2011

NOU CONCERT EL DIA 13 DE MAIG








Tenim el plaer de comunicar-vos que el pròxim divendres 13 de maig de nou ens trobareu als escenaris. Serà en el "Black Rose" a les 23:30 hores. Gràcies a tots i vos esperem.

lunes, 18 de abril de 2011

SI VOLS SER GUITARRISTA...


















Alguns de vosaltres ens pregunteu qué s'ha de fer per a arribar a tindre una bona tècnica tocant la guitarra. Primerament, no sóc la persona més correcta per a atendre els vostres dubtes, però està clar que després de 27 anys tocant este instrument, algunes coses he aprés. Ahí teniu alguns consells:

1) Per a saber tocar la guitarra, escolteu molts discos. És fonamental. A voltes pensem que tenim clars tots els sons de la guitarra, però a voltes pareixen infinits!

2) No intenteu imitar els vostres ídols. No és per res, però a voltes hi ha grups que tenen dos guitarristes i precisament el menys conegut és l'artista de les sis cordes.

3) No feu només versions. Sempre és millor una creació pròpia que 100 versions. Amb tot el respecte, les bandes que interpreten només temes d'altres bandes, a la fi, pareix que només facen això: tocar el que altres han creat. Però que hi ha dels temes propis, de les composicions que portem dins?

4) No vos desespereu si compreu pedals o guitarres com altres músics i soneu prou diferent. És normal. I també, l'estudi de gravació fa molt. Es tracta de sumar, no de pensar el que ens queda per a arribar a tindre una tècnica perfecta.


5) Hi ha molts guitarristes ... i també moltes tècniques diferents. Trobem músics ràpids (Steve Vai), melòdics (Randy Rhoads), que marquen molt els temps i els ritmes (Tony Iommi), tècnicament molt avançats (Amando de Castro), inigualables (Brian May), però tots diferents. Cadascú destaca per una tècnica diferenciada. No intenteu copiar un procés, arribareu a la tècnica pel camí que més vos afavorisca, és a dir, el vostre propi camí. A voltes volem anar ràpid amb una guitarra elèctrica i després destaquem amb una guitarra acústica.

6)Per a mi, el 70% del so de la guitarra depén de l'amplificador. Atenció amb açò: amb un bon "ampli" sonarem sempre millor, però hi ha que tindre tècnica. Una guitarra mitjanament bona sempre anirà enriquida amb un bon "ampli". Si tenim un roïn amplificador, per molt bona que siga la guitarra, sempre sonarem "tapats".

7) Slash, Eddie Van Halen, Santana, creeu qeu sonarien bé si la resta del grup no els feren destacar? ho dit d'una altra manera: un guitarrista destaca quan la resta de la banda treballa per a ell. I això, a voltes és dur per a la resta de la banda.

8) La tecnologia musical ara és barata, la veritat. Fa 15 anys tot era molt car i als anys '80, tot un privilegi. Però hi ha guitarristes que ara es conformen en sonar bé, és a dir, tindre un ordinador i posar-li qualsevol efecte. Però després en directe, en què queden? en un so despullat, com és natural si abusen dels avanços tècnics.

9) Un guitarrista sempre pensa com a guitarrista. És a dir: una guitarra pot tindre cos en una cançó i sonar en un segon terme. Però eixes ràfegues seran més poderoses que qualsevol "riff" que entre quan no toca o abusant i esclafant els altres instruments. La qualitat ha d'arribar al públic i la qualitat va lligada a l'interés comú.

10) He tingut al sort de saber tocar la guitarra elètrica, l'acústica, l'espanyola, la bandúrria, la mandolina, la llaüt, però on més disfrute és amb l'elèctrica. Podem estirar les notes, fer puntejos desafiants, fer "riffs" per a destacar la força inicial dels temes... però un instrument a soles no val per a res. La guitarra forma part d'un tot i ahí és on han de treballar els músics.

11) Segons la meua opinió, un que vol ser músic ha de començar amb un teclat o amb una guitarra. El teclat no es desafina i a més, té ritmes per a composar. Però la guitarra (espanyola) és universal, pots emportar-te-la on vulgues i tocar amb amics, en festes o en la teua casa, assajant els temes que sempre has volgut interpretar. La guitarra és un món fantàstic de sis cordes on la tècnica, la força, la composició i el desig es deuen escriure en majúscules.

domingo, 17 de abril de 2011

EL PÚBLIC, EL MILLOR QUE TENIM
























Ha passat una setmana del concert i tinc les mateixes bones sensacions que moments després del concert. Vàrem estar tranquils damunt de l'escenari i esta situació ens va fer més forts. Teníem confiança i som afortunats ja que tenim seguidors que ens aplaudeixen, saben apreciar el que fem. No podem demanar més.

Ángel: tot va començar ara fa un any. Tenies il.lusió de ser baterista i mai havies tingut un grup. Tot va canviar i ara portes el ritme de les nostre cançons. Fa 11 anys que ens coneixem... i ara som més amics que mai. Et preocupes per tot. No canvies mai.

Rubén: eres aire pur per a Rolling Bessons. Amb tu, som encara més grup, ja que amb el teu orgue, la música guanya molt i sonem amb més "cos". En pocs mesos has aprés molt, perquè com molt bé dius: "no hi ha coses impossibles, només hi ha reptes a superar".

Els dos sou fidels i seriosos amb el compromís. A més, tenim la sort que ja sabíeu moltes coses del grup i veníeu als nostres concerts.

Acabe este text refernint-me al públic: s'ho passa bé i nosaltres disfrutem amb vosaltres. Sou la part més important. Alguns de vosaltres ens dieu de fer més concerts, també fora d'Ibi. Ho tenim pendent.

Àngel.

APOSTES DOBLES, DOBLES APOSTES
























Rolling Bessons ha pres forma. Un concert sempre és un bateig de foc, sempre. I és necessari que l'escenari dictamine, encara que siga en la primera volta, com ha de ser un grup. Som amics i músics, però el públic veu quatre persones que formen un bloc. I ahí és on entrem nosaltres.

Amb tres treballs discogràfics -que es diu prompte- com "Rock d'Etiqueta", "Projecte Robòtic" i "Rock amb Denominació d'Origen", el públic i la crítica periodística pot fer-se la idea que no estem per a perdre el temps. Tot el contrari, per a guanyar condicions i qualitat. I això es demostra en l'escenari.

Hi ha que evitar els excesos, un dels punts vitals i on cauen molts grups. Hi ha bandes que destaquen molt la guitarra o la bateria. Nosaltres ens igualem -o això pretenem- i tots hem de sonar a un nivel paregut, que no vol dir que en algunes ocasions, un instrument i el seu músic demanen protagonisme.

Rubén i Ángel, sou apostes nostres. Vos demanem la vostra presència al grup durant molts anys. El meu germà i bessó va encertar quan li va reincidir a Angelito que se'n vinguera amb el nostre grup, que tinguera ell les baquetes preparades perquè contàvem amb ell per a ser el baterista. I així ha sigut. A Rubén li vaig comentar el tema de ser l'organista. És un honor que siga el meu alumne, però prompte em superarà.

Apostes dobles, dobles apostes. Els dos apostem per vosaltres, des d'un principi amb un quòrum absolut. I els dos vam apostar individualmente per vosaltres. I este és el resultat: Rolling Bessons, que no és poc.

viernes, 15 de abril de 2011

RETALLS DE PREMSA






























Gràcies al periòdic "Escaparate" i a César Romero per ajudar a la música local i als seus components.

CONFESSIONS D'ÁNGEL SUÁREZ, EL BATERISTA






























Concierto Rolling Bessons 09/04/2011

Al fin se cumplió uno de los deseos más importantes de mi vida, algo que parecía impensable en estos tiempos tan difíciles que nos está tocando vivir...
Si me dicen hace un año que estaría encima de un escenario tocando la batería, no lo hubiera creído, parecía imposible pero no lo fue, allí estaba yo, acompañado de muy buenos amigos y disfrutando del momento...

Todo empezó en la semana santa del pasado año, habíamos quedado para cenar en la caseta de unos amigos, y de camino en el coche escuchábamos esas canciones que tanto nos gustan, no recuerdo el motivo exacto, pero un comentario mío sobre mi pasión por la música y como me hubiera gustado tocar en un grupo, hizo saltar las alarmas de mis compañeros de viaje, las palabras exactas fueron: "si te compras la batería, ya tienes grupo..."
...vaya, esto si que no me lo esperaba, creo que no tardé mucho en reaccionar y dije, trato hecho!

Mira que bien!, la cosa tenía muy buena pinta, pero la realidad era otra bien distinta..., mi situación económica no pasaba por muy buen momento, pero gracias al esfuerzo y ayuda de mis colegas en esta aventura, pude comprarme mi primera batería...
Llevaba semanas buscando algo bueno, bonito y barato, pero no terminaba por decidirme, lo que me gustaba no me lo podía permitir, (además como era para empezar a practicar tampoco hacía falta nada fuera de serie...) y lo que me podía permitir era de una calidad pésima..., hasta que un día sonó la campana, un compañero de Miquel vendía una de segunda mano a muy buen precio, tuvo el detalle de traerla hasta Ibi, montarla, afinarla y dejar que la probara, y en ese preciso instante me enamoré de ella..., a la emoción del momento se sumaron los instrumentos de Ángel y Miquel y así tuvimos nuestro primer ensayo...

Quedábamos una tarde a la semana para tocar juntos, todo improvisación y muchas ganas de disfrutar, incluso de ahí ya ha salido un tema que hicimos en el directo,(Ya basta!)
Tenía la suerte de contar con una poca experiencia en esto de la percusión, pero no era suficiente, esto de estar en un grupo es una cosa seria y hay que estar a la altura de las circunstancias, así que me lié la manta a la cabeza e ingresé en "LA PRESTIGIOSA ESCUELA DE PERCUSIÓN DE LA NUCIA"
Llevo mucho aprendido, pero me queda aún más...

Pasaron los días, las semanas y los meses, después de muchos viajes, muchos ensayos y muchos nervios, llega el gran día...
El día donde tenía que demostrar que no estaba ahí por capricho, sino por convicción..., la convicción de creer en el proyecto, en el grupo y en la gente que lo compone...
Menudo reto!, sobre todo para mi, tengo pánico escénico y eso es algo que no se puede controlar...
Esa misma mañana me puse en marcha no muy temprano, no había dormido mucho y ya me levanté con cansancio..., cuando conducía de camino a Ibi no dejaba de pensar en el concierto, le daba mil vueltas a todos los detalles en mi cabeza...
Aunque el concierto estaba programado a las 23 horas, habíamos quedado para montar y hacer la prueba de sonido a las 17 horas.
La prueba salió genial, esto me hizo relajarme un poco las horas previas por que estaba muy tenso...
Y que decir del concierto, aunque no lo imaginaba pude disfrutarlo muchísimo, la tensión se palpaba en el ambiente pero me concentré en hacerlo lo mejor posible y estoy muy contento con el resultado, el calor del público nos elevó la moral a todos y sus aplausos nos recargaban las pilas para dar lo mejor de nosotros mismos en cada tema...
GRACIAS a tod@s los que nos acompañasteis esa noche, sin vosotr@s no hubiera sido posible...

Conozco a los hermanos Asensi hace más de once años, hemos sido compañeros de trabajo y esto derivó en una amistad que aún hoy perdura, por suerte!
No me olvido de Rubén Sarabia, ese compañero del grupo que con su buen hacer, su compromiso y su trabajo, nos ha acompañado en esta aventura musical, gracias por tu compañía, encantado de conocerte amigo!
Gracias Ángel y Miquel, Miquel y Ángel, esos pedazo de artistas, de amigos, de compañeros...
Gracias por vuestra paciencia conmigo desde el principio...
Gracias por vuestra ayuda en los buenos pero sobre todo en los malos momentos...
Gracias por entender la música de la misma manera que yo, con pasión...
Gracias, gracias, gracias...

Saludos y larga vida al rock and roll!!!

FOTOGRAFIA AMB MISTERI






No sabem la raó, però la veritat és que damunt de l'escenari no ho vam vore. Però si vos fixeu, apareix un fum, una boira ahí a la part dreta. No sabem si estem davant d'un efecte paranormal o alguna cosa, però és curiosa la imatge. Si algún sap la resposta, que ens ho diga.

PASSIÓ PER LES SIS CORDES




Un moment fantàstic. Passió per les sis cordes. Gràcies per descobrir-nos grups com Queen o Deep Purple en el seu moment.

miércoles, 13 de abril de 2011




Vos deixem este "regalet". Pep Coloma i María Reig cantant amb els Rolling Bessons. I és que "La Manta al Coll" és tot un clàssic.

martes, 12 de abril de 2011

CRÓNICA DEL CONCERT





Salutacions a tots. Gràcies als assistents per vindre a la presentació d'este nou treball discogràfic amb el títol de "Rock amb Denominació d'Origen". Vora 90 minuts per a interpretar les nostres cançons d'este CD com també de l'anterior,
anomenat "Rock d'Etiqueta". No poden faltar tampoc les versions: "Eye Of The Tiger", "Hold The Line", Another One Bites the Dust",... que sabem que vos agraden. Un concert important, sobretot, per a Ángel Suárez i Rubén Sarabia, que van debutar com a baterista i teclista respectivament.

El primer tema va ser "El Tren", una composició que en directe sona atronadora. Seguidament "Rock al teu costat", "Quin Prestigi?", "Dime quién soy yo" i unes versiones. A continuació, un dels temes estrela de l'últim CD y de tota la nit: "T'Estime (María)", una composició dolça dedicada a María Asensi Bordera, la filla d'Àngel i la perleta del grup. 70 bengales li van donar la benvinguda al món de la música a este angelet de només un any i quatre mesos. Sa mare la va portar a l'escenari i el públic va mostrar la seua gratitud amb forts aplaudiments.

A poc a poc van anar sonant temes clàssics de la banda com "Aire Pur", "No Abandones" juntament amb altres més nous com ara "Buscar-te" i també era el moment de donar a conéixer temes no gravats pels Rolling però rescatats de l'experiència musical d'Àngel i Miquel com ara "Sis Raons", "Junts de Nou" i el nou tema titulat "Ya Basta", composat pels bessons i Ángel Suárez.

Una versió de "La Manta al coll", amb la presència a l'escenari de Pep Coloma i María Reig Satoca va tancar el concert. Fins la pròxima, amics.

CRÓNICA DEL CONCERT

Salutacions a tots. Gràcies als assistents per vindre a la presentació d'este nou treball discogràfic amb el títol de "Rock amb Denominació d'Origen". Vora 90 minuts les nostres cançons d'este CD com també de l'anterior, anomenat "Rock d'Etiqueta". No poden faltar tampoc les versions: "Eye Of The Tiger", "Hold The Line", Another One Bites the Dust",... que sabem que vos agraden. Un concert important, sobretot, per a Ángel Suárez i Rubén Sarabia, que van debutar com a baterista i teclista respectivament.

El primer tema va ser "El Tren", una composició que en directe sona atronadora. Seguidament "Rock al teu costat", "Quin Prestigi?", "Dime quién soy yo" i unes versiones. A continuació, un dels temes estrela de l'últim CD y de tota la nit: "T'Estime (María)", una composició dolça dedicada a María Asensi Bordera, la filla d'Àngel i la perleta del grup. 70 bengales li van donar la benvinguda al món de la música a este angelet de només un any i quatre mesos. Sa mare la va portar a l'escenari i el públic va mostrar la seua gratitud amb forts aplaudiments.

A poc a poc van anar sonant temes clàssics de la banda com "Aire Pur", "No Abandones" juntament amb altres més nous com ara "Buscar-te" i també era el moment de donar a conéixer temes no gravats pels Rolling però rescatats de l'experiència musical d'Àngel i Miquel com ara "Sis Raons", "Junts de Nou" i el nou tema titulat "Ya Basta", composat pels bessons i Ángel Suárez.

Una versió de "La Manta al coll", amb la presència a l'escenari de Pep Coloma i María Reig Satoca va tancar el concert. Fins la pròxima, amics.

martes, 5 de abril de 2011

QUI ÉS QUI: RUBÉN SARABIA, EL TECLISTA.

 
 
 

 

Rubén Sarabia és el nou teclista del grup. És un dels esportistes més coneguts d'Ibi i ara també està dins del món de la música. Molt amic dels seus amics, li apassiona la música tranquila però de qualitat. Amant de les melodies i de ritmes pausats, pensa que el rock és una gran manifestació artística. Totes les variants són bones, el que hi ha que fer és escollir el moment perfecte.

Rubén assegura: "les composicions amb teclat tenen bona sonoritat i més encara, una classe tremenda. Sempre m'he fixat amb este instrument, que mai resta efectivitat ni a la guitarra, ni al baix ni a la bateria. El teclat és autònom de tots ells i sempre està ahí. Estime el piano, estime els efectes 'pads', estime este instrument".

Miquel Asensi li va telefonar no fa molt de temps. Volia incorporar-lo al grup. Era coneixedor que Rubén estimava estes tecles. Ara, "Iron Man" com és conegut puja als escenaris. Però no per a arreplegar copes o medalles... ara se centra en la música. "Els bessons són especials. M'agraden moltíssim les seues composicions. En valencià... la suavitat dels temes, el concepte clàssic de rock que respecten i mantenen. Estic agraït d'entrar en este grup", comenta Rubén.

Àngel Asensi també el valora: "Rubén és un geni, una persona molt seriosa amb els temes que porta per davant. Li dona classe al grup i és emotiu. Escolta temes com ara 'Per Sempre' o 'Sis Raons' i disfruta més sentint-los que tocant. És un gran fixatge".

Rubén ara espera debutar. Mai ha estat en cap grup musical, però considera que no hi ha res impossible. En tot cas, només camins llargs.

lunes, 4 de abril de 2011

TOT PREPARAT PER AL CONCERT DEL 9 'ABRIL

Ahí estarem. El dissabte 9 d'abril presentem el nou CD, "Rock amb Denominació d'Origen" i és especial per a nosa

ltres quatre. Àngel Asensi i Miquel Asensi estarem acompanyats per primera volta per Rubén Sarabia en els teclats i Ángel Suárez en la bateria. Intentarem que el concert siga més que una cimera musical, que també fem una festa d'amics. Eixe és l'objectiu pel que treballem durant tots els assajos.

Queda el temps just per a ultimar les coses i també per a donar les gràcies. A tots vosaltres, que vos preocupeu per la música però sobretot, valoreu que es conserve l'amistat. Els "Rolling Bessons" estem agraïts a totes les persones que feu les coses perquè vos naixen, vosaltres sou persones amb denominació d'origen.

Dissabte a les 23:00 hores en la cafeteria del centre cultural d'Ibi trobareu quatre amics damunt l'escenari. I nosaltres comprovarem la vostra força. Gràcies i ànim!

martes, 22 de marzo de 2011

QUI ÉS QUI: ÁNGEL SUÁREZ, EL BATERISTA.

 
 
 
Ángel Suárez és una persona especial i molt amic dels seus amics.
De música en sap un fum. Amb ell pots aclarir tots els discs més
importants del rock espanyol i també de l'internacional.
Sobretot, el que més admira són els directes dels grups i per això,
considera que les gravacions en directe no han de faltar en qualsevol
discoteca considerada mínimament intel.ligent.
"Made in Japan" de Deep Purple, "Like Killers" de Queen i altres volums
són per a ell joies, quan la MÚSICA s'escrivia en majúscules i era
respectada per tots.
Per a Ángel, els anys '70 van ser daurats. Aquells Led Zepellin, Deep Purple,
Queen, AC/CD que a poc a poc entraven en els nostres coneixements, no
es tornaran a repetir. Per a este baterista, la música és un art i sempre s'ha
de pagar, per respecte a tot el treball que hi ha en qualsevol publició.
Apassionat de Nirvana, Ángel no oblida la importància dels grups espanyols:
"Barón Rojo suponen un punto y aparte. Fueron buenos, muy buenos
y les iba bien por Inglaterra. 'Metalmorfos' y 'Volumen Brutal' han que escucharlos
antes de morir. Son buenísimos. También destaco a Ilegales, con su directo y
por la calidad que tenía su sonido, siempre exacto".
Ángel sempre s'ha declarat seguidor dels Rolling Bessons. De fet, és el nostre
fotògraf oficial i en exclusiva: "me gustan sus canciones y ahora son el baterista.
Me han brindado la oportunidad de acompañarles en los escenarios".
Àngel i Miquel el coneixem des que va començar este nou mil.leni.
Per a Miquel: "Àngel és un gran fotògraf de rock. Sap el que ha de fer, no fa falta
explicar-li res. Composa instantànies. Com a baterista, el pertany a la prestigiosa
escola de percusió de La Nucia, on només hi ha sis alumnes per curs. Estem
molt contents amb ell".
Àngel Asensi comenta: "té una memòria discogràfica molt admirable. Entén molt
de música. A mi m'agrada molt que estiga amb nosaltres. És el baterista que
necessitem. El seu ritme ens guia".
Així és. Benvigut a Ángel Suárez, de Benidorm.
Els llums i l'escenari també són per a tu.

martes, 15 de marzo de 2011

"Rock amb Denominació d'Origen" i "Projecte Robòtic".

Este treball ja és una realitat. Gràcies a tots pel vostre suport,
ja que tota pedra fa marge i això és molt important.
Les cançons del CD són les següents:

1.- El Tren.
2.- Quin Prestigi?
3.- Estimada Esperança.
4.- T'estime (María).
5.- Buscar-te.
6.- Per Sempre.
7.- Pot Ser.
8.- Las Mariposas.
9.- És temps de parlar.
10.- Màgia sense trucs.
11.- El Trueno.
12.- Tres voltes sí.
13.- Homenatge a Brian May.

Seguim contant amb Ángel Suárez com a fotògraf oficial
del grup. A més, vos avancem que és el nou baterista.
Rubén Sarabia, conegut com "Iron Man", s'encarrega
dels teclats. Tots junts presentarem el cd el dia
9 d'abril a les 23:00 hores en la cafeteria del Centre
Cultural d'Ibi. L'entrada és gratuïta.

domingo, 13 de marzo de 2011

PRESENTEM "ROCK AMB DENOMINACIÓ D'ORIGEN"


Ací teniu la nostra segona gravació, que porta per títol "Rock amb Denominació d'Origen". Més d'una hora repartida en dos parts i un total de 13 cançons.  Es tracta, com és habitual en el grup, de composicions pròpies i cantades la gran majoria en valencià. En esta ocasió, Miquel Asensi i Àngel Asensi som els encarregats de tocar tots els instruments.

Així mateix, també s'han sumat a este projecte col.laboracions de dos destacats guitarristes de la província d'Alacant."Rock amb Denominació d'Origen" és un cd gravat a Monòver i a Sant Vicent del Raspeig i recull temas composats durant els últims cinc anys. A diferència de la seua anterior publicació de l'any 2009, "Rock d'Etiqueta", en esta ocasió els teclats i els efectes de piano tenen un major protegonisme per a crear un rock més simfònic, sense oblidar el classicisme de la banda.

Les lletres de les cançons es basen en esdeveniments importants com ara el naixement d'un ser estimat i esperat, la conscienciació necessària del respecte cap al medi ambient, el desig que tot pot canviar si es té esperança, que tot pot ser millor, que sempre hi ha on anar quan tot es posa difícil o parlen de metàfores de la vida com en el cas del primer tema que obri el cd, "El Tren".

Miquel Asensi, cantant i guitarrista, destaca la importància de fer música en valencià i per això, ja Rolling Bessons tenia moltes ganes de publicar esta gravació. "Ens agraden totes les variants del rock, sobretot els temes clàssics anglesos. Intentem que la nostra música siga com la de les grans bandes que dominaven el panorama musical fa 25 anys, vist des de la distància, això està clar. Donem les gràcies perquè tenim seguidors des de fa 19 anys, quan començàrem a actuar en directe", assegura Miquel.


Per a Àngel Asensi, baixista i teclista, "ens agrada l'art. Totes les manifestacions artístiques en general i la música en especial. Intentem cuidar al máxim les llestres. Hem inclòs el tema "Las Mariposas", que comença amb una narració de Victòria Maso, segons la nostra opinió, una de les millors veus de la Comunitat Valenciana. Després donem pas als versos, que estan cantants. Tenen la seua història, ja que va ser el text triat com a examen final en 1994 per la Universitat del Pais Basc. Per això està en esta gravació".

 Tots aquells que desitgeu un cd, (per un preu de 8 euros)m podeu fer la vostra petició de reserva escrivint ací en el facebook i també en www.rollingbessons.es.

Rolling Bessons presentarem el nou cd el pròxim 9 d'abril en la cafeteria del Centre Cultural d'Ibi a les 23:00 hores, amb entrada gratuïta, dins de les actuacions previstes en la programació cultural. I ho farem amb una nova formació: Ángel Suárez, de la prestigiosa escola de percussió de la Nucia, tocarà la bateria, mentre que Rubén Sarabia estarà en els teclats.

viernes, 11 de febrero de 2011

VOS PRESENTEM A DAVID




Ací el teniu. És David. És el nostre nebot i se sap de memòria les lletres del nostre primer treball discogràfic. Ens pregunta quan podrà escoltar el nou CD i li contestem que serà molt prompte. És un dels nostres principals seguidors. Però el millor que té és que es fa de voler. i aixó mola molt.

domingo, 6 de febrero de 2011

"EL TREN" DELS ROLLING BESSONS


"El tren" és el títol de la primera de les cançons del nou àlbum dels Rolling Bessons, anomenat "Rock amb denominació d'origen". Per a anar fent camí, ací teniu la lletra d'este tema.

"El tren" (Música: Miquel Asensi/ Lletra: Àngel Asensi)

Miraré

el tren passarà en tot moment.

Pensaré

els vagons d'il.lusions estan tots plens.
Buscaré
el viatge que a tu més et convé.

Vine-te'n

les maletes i el camí són sorprenents.


És el tren que m'espenta en tot moment.

És el tren que em recorda el present.

És el tren que m'espenta en tot moment.

És el tren que em recorda el present.

Miraré
les finestres són part del meu plaer.

Pensaré

si on vaig m'esperes tu també.
Buscaré
l'estació on un dia jo viuré.
Vine-te'n
sabràs el meu nom, és molt urgent.


És el tren que m'espenta en tot moment.
És el tren que em recorda el present.

És el tren que m'espenta en tot moment.

És el tren que em recorda el present.

jueves, 3 de febrero de 2011

DE BESSÓ A BESSÓ: ELS DISCS DEFINITIUS.



-Àngel: Miquel, sempre escollir els discs que més t'agraden és un poc difícil perquè hi ha altres que es queden fora...  
-Miquel: així és. Però ho intentarem. Un que sempre m'ha agradat molt és el "News of the world" de Queen...  
-Àngel: eixe disc és complet i complicat...  
-Miquel: efectivament. Per a un oïent és complet...i per a un músic, complicat. És de 1977... un barreja de molts estils de música diferents però el més imporant, sona amb cos, sona complet.  
-Àngel: hi ha himnes en eixe disc... tot un luxe.  
-Miquel: així és. "We Will Rock You" i "We are the Champions" són peces fonamentals de la música dels '70... dels '80... dels '90 i de tot el que portem de segle. Freddie Mercury tenia clar on volia arribar...  
-Àngel: però és un disc que, en principi, sembla menys treballat que anterios àlbums com "A Night at the Opera" o "A Day at the Races", uns vinils molt ben postproduïts...  
-Miquel: Queen eren músics i també productors... sempre estaven presentes amb veu i vot a l'hora d'escollir el seu so. Però esta volta van confiar en Mike Stone, qui li va donar un gir més agressiu a la música....  
-Àngel: eren els anys en els que les cases discogràfiques buscaven noves formacions "punks".  
-Miquel: i Queen ho podien haver fet. Però la veu de Freddie era la que, per a mi, marcava les tendències en eixe moment. Brian May podia fer (i ara per ara també) el que vulguera... La cançó "Sheer Heart Attack" és un avís. Queen deien: voleu punk? ahí teniu una ràfega... amb puntejos salvatges i una base de guitarra molt sòlida... una composició de Roger Taylor que també feien en directe.... però Queen apostaren per una cançò forta i una lenta.  
-Àngel: "Spread your wings" és una perla... sense tanta pressió comercial...la composició que més m'agrada del grup.  
-Miquel: cançó llarga per als amants de la millor veu de sempre i d'una guitarra amb so "cristal", com se li va batejar. Un so elegant i identificatiu...  
-Àngel: "Get Down Make Love" té com a protagonista el baix... i donava per a molt durant els directes.  
-Miquel: en directes la tocaven perquè el grup descansara un poc... era... psicodèlica... els crist de Freddie es perdien entre la boira de l'escenari i allà fons trobàvem Brian May creant amb la guitarra i més amagat, John Deacon dient: "este ritme és meu"...  
-Àngel: "It's Late", "All Dead, All Dead", "Figth From the Inside", "Sleeping on the Sidewalk", "Who Needs You" o " My Melancholy Blues"... peces que mai seran recordades per un públic massiu... però són part d'un disc irrepetible.   
-Miquel: la veu de Freddie mana i molt en eixes cançons.... "My Melancholy Blues" em pareix un regal per als sentits... "Fight Frome The Inside" recupera el públic rocker dels principis de Queen... "It's Late" és una prolongació dels principis del grup...  
-Àngel: tots els discs són millorables...  
-Miquel: i este, imprescindible.  
-Àngel: gràcies Miquel.  
Miquel: gràcies, Àngel.
 A vore quan queden i escoltem de nou este disc...  

SALUTACIONS

 
 
 
Hola a tots. El CD està quasi a punt.
Recordar-vos que tenim la sort de repetir amb un fotògraf de rock.
Ell és Ángel Suarez, excel.lent darrere de les càmeres i els flaixos.
Ell és el responsable de totes les nostres imatges.
Ací teniu un altre exemple.
 

RETALLS DE PREMSA (8)

 
 
 
Volem donar les gràcies a tots els mitjans de comunicació que han publicat notícies relacionades amb Rolling Bessons. Perquè ens doneu a conéixer per altres localitats i ciutats. En referim a Escaparate, Ciudad de Alcoy, Radio Ibi....

RETALLS DE PREMSA (7)

 
 
 
Volem donar les gràcies a tots els mitjans de comunicació que han publicat notícies relacionades amb Rolling Bessons. Perquè ens doneu a conéixer per altres localitats i ciutats. En referim a Escaparate, Ciudad de Alcoy, Radio Ibi....

RETALLS DE PREMSA (6)

 
 
 
Volem donar les gràcies a tots els mitjans de comunicació que han publicat notícies relacionades amb Rolling Bessons. Perquè ens doneu a conéixer per altres localitats i ciutats. En referim a Escaparate, Ciudad de Alcoy, Radio Ibi....

RETALLS DE PREMSA (5)

 
 
 
 
Volem donar les gràcies a tots els mitjans de comunicació que han publicat notícies relacionades amb Rolling Bessons. Perquè ens doneu a conéixer per altres localitats i ciutats. En referim a Escaparate, Ciudad de Alcoy, Radio Ibi....

RETALLS DE PREMSA (4)

 
 
 
 
Volem donar les gràcies a tots els mitjans de comunicació que han publicat notícies relacionades amb Rolling Bessons. Perquè ens doneu a conéixer per altres localitats i ciutats. En referim a Escaparate, Ciudad de Alcoy, Radio Ibi....